Història de Tarragona

Segons la llegenda, el Déu Júpiter va abandonar a la seva mortal dona en enamorar-se de la ciutat de Tarragona.

Gràcies a la història, sabem que fa més de dos mil anys va ser residència de Cèsar August i capital administrativa de l’Imperi Romà. D’aquell esplendor, conservem un ampli patrimoni monumental pel qual la UNESCO la va declarar Patrimoni Mundial de la Humanitat l’any 2000.

Anys després, durant l’època medieval, Tarragona va ser un centre eclesiàstic molt important, mostra de l’art religiós i senyorial llegat d’aquella època són la catedral i el barri jueu. Del seu període Modernista, la ciutat ofereix al visitant obres d’arquitectes com Gaudí, Jujol o Domènech i Muntaner.

Publi Corneli Escipió, anomenat “l’africà” va veure en aquest ric tros de terra un lloc únic per establir el seu campament durant la conquesta d’Hispània al 217 aC.

I allà els romans, ajudats pel poblat iber de Kese, van alçar les muralles de la futura ciutat, les més antigues fora d’Itàlia.

Tàrraco es va convertir aviat en un punt estratègic, nexe de comunicació i una base molt important per a la conquesta de la Península que es va allargar més de 200 anys. Tal va ser la seva importància que l’any 27 aC el primer emperador romà, Cèsar August va residir-hi durant dos anys en el seu viatge oficial per controlar la campanya.

La ciutat va créixer, el seu port, el seu comerç, el pas de les invencibles legions romanes per la Via Augusta, l’espectacularitat dels jocs de gladiadors, les curses de quadrigues al circ, el culte als seus Déus, el seu vi, la seva gent, la riquesa de l’imperi es reflectia a la Tàrraco Romana.

Tota una història, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, i que avui segueix ben viva gràcies a la protecció d’aquest ric patrimoni. Tàrraco Romana, que amaga secrets en pedres, carrers i muralles, i que viurà eternament entre el progrés i aquesta meravellosa història de la gloriosa Roma.

Després de la gloriosa etapa romana, Tarragona va jugar també un paper molt important en la vella Europa Medieval, conservant part de l’herència urbanística dels romans, la ciutat va esdevenir un nucli de població consolidat i poderós.

Els àrabs la van ocupar l’any 711 i la ciutat va quedar ocupada fins a la seva reconquesta final l’any 1116 per Ramon Berenguer III.

Pocs anys després, la ciutat va esdevenir al Principat de Tarragona, comandada pels normands a través d’un pacte de vassallatge controlat per l’arquebisbe de Barcelona.

L’antiga torre romana del Pretori va servir a Robert Bordet com a fortalesa i des d’allà començar la nova etapa de la ciutat.

La importància de la ciutat es reflecteix en la construcció de la gran catedral, el 1711, que ocupa la part alta de la ciutat i és avui dia un dels monuments, que no pertanyen a la Tàrraco Romana, més visitats.

Tarragona va sobreviure segles després a la pesta europea que va fer baixar la demografia de la ciutat, i també als diversos conflictes bèl·lics, destacant la guerra civil catalana al segle XV.

Els conflictes van continuar entre els segles XVI i XVIII com la guerra dels segadors, que van enfrontar catalans i francesos o més tard la Guerra de Successió i l’ocupació de la ciutat per part del rei Felip V.

També van ser freqüents els atacs dels pirates entre els segles XVI i XVII, la ciutat es defensava amb torres de vigilància com la Torre de la Mora.

El 28 de juny de 1811 Tarragona va ser assaltada per l’exèrcit francès i la ciutat va ser ocupada durant dos llargs anys, en un dels episodis més tràgics que es recorden. Aquest record segueix viu en el monument als herois de la Guerra del Francès que ocupa un lloc privilegiat de la Rambla Nova.

Però la recuperació econòmica i social de Tarragona va arribar, i amb ella el lliure comerç amb Amèrica i l’expansió urbanística fora de les muralles el 1896. Es van projectar nous carrers que avui conformen l’artèria principal del comerç i l’oci de Tarragona, com les Rambles, el Carrer Unió i noves zones com la Part Baixa o Marina que més tard s’ha convertit en un motor econòmic obert al mar.

Va ser en aquesta època que es van començar a salvar els vestigis de la Tàrraco Romana i que van servir com a base per a la construcció del Museu Arqueològic, avui un lloc de visita obligada.

Els anys de la postguerra i del règim franquista van ser una època molt difícil per a Tarragona, que es debatia entre els racionaments i l’estraperlo.

Als anys 50 s’iniciava una etapa de recuperació amb l’arribada de les primeres empreses químiques a la ciutat i es van projectar nous barris com Sant Pere i Sant Pau, Sant Salvador, Torreforta, Camp Clar, etc

El port es converteix en un enclavament estratègic per a aquesta nova Tarragona industrial i un motor econòmic per a la ciutat d’avui.

Tarragona conviu avui amb el creixement industrial i l’expansió econòmica de les últimes dècades amb l’oci, la cultura, i especialment la conservació i revalorització del seu ric patrimoni arquitectònic i històric. La bellesa de la seva costa i les seves platges, amb el ritme de l’economia en el seu port, el comerç tradicional als carrers on els patricis anaven al Fòrum Romà, una ciutat impregnada per la seva història i cultura que continua avançant a través de la seva petita història .