Diu la llegenda, que el Deu Júpiter va abandonar a la seva mortal muller a l’enamorar-se de la Ciutat de Tarragona.
Gràcies a la història, sabem que fa més de dos mil anys va ser la residència de Cèsar August i capital de l’imperi Romà. D’aquell esplendor, conservem un ampli patrimoni monumental pel que va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 2000.
Anys després, durant l’època medieval, Tarragona va ser un centre eclesiàstic molt important. Com a mostra de l’art religiós i del llegat senyorial d’aquella època són la catedral i el barri jueu. I del seu període Modernista, la ciutat ofereix al visitant obres d’arquitectes com Gaudí, Jujol o Domènech i Muntaner.
La Tarraco Romana
Publio Cornelio Escipión, anomenat “l’africà”, va veure en aquest ric tros de terra un lloc únic per establir el seu campament durant la conquista de Hispania l’any 217 aC.
I allí els romans, ajudats pel poblat íber de Kese, van alçar les muralles de la futura ciutat, les més antigues fora d’Itàlia.
Tarraco es va convertir ben aviat en un punt estratègic, nexe de comunicació i una base molt important per a la conquista de la Península que es va allargar més de 200 anys. La seva importància va ser tant gran que l’any 27 aC el primer emperador romà, Cèsar August va residir a la ciutat durant dos anys durant el seu viatge oficial per controlar la campanya.
La ciutat va créixer, el seu port, el seu comerç, el pas de les legions romanes invencibles per la Via Augusta, l’espectacularitat dels jocs de gladiadors, les carreres de quadrigues al circ, el culte als seus Deus, el vi, la seva gent, la riquesa de l’imperi es reflexava a la Tarraco Romana.
Tota una història, declarada Patrimoni de la Humanitat per UNESCO, i que avui segueix ben viva gràcies a la protecció d’aquest ric patrimoni. Tarraco Romana, que amaga secrets en pedres, carrers i muralles, i que viurà eternament entre el progrés i aquesta meravellosa història de la gloriosa Roma.
La Tarragona Medieval
Després de la gloriosa etapa romana, Tarragona va jugar també un paper molt important en la vella Europa Medieval; conservant part de l'herència urbanística dels romans, la ciutat es va convertir en un nucli de població consolidat i poderós.
Els àrabs la van ocupar l'any 711 dC i la ciutat va quedar ocupada fins a la seva reconquesta final l'any 1.116 per Ramon Berenguer III.
Pocs anys després, la ciutat es va convertir al Principat de Tarragona, comandada pels normands a través d'un pacte de vassallatge controlat per l'arquebisbe de Barcelona.
L'antiga torre romana del Pretori va servir a Robert Bordet com a fortalesa i des d'allà començar la nova etapa de la ciutat.
La importància de la ciutat es reflecteix en la construcció de la gran catedral, el 1711, que ocupa la part alta de la ciutat i que és, avui dia, un dels monuments més visitats que no pertanyen a la Tàrraco Romana.
Tarragona va sobreviure segles després a la pesta europea que va fer baixar la demografia de la ciutat, i també als diversos conflictes bèl•lics destacant la guerra civil catalana al segle XV.
Tarragona Moderna
Els conflictes van continuar entre els segles XVI i XVIII com la guerra dels segadors, que van enfrontar catalans i francesos, o més tard la Guerra de Successió i l'ocupació de la ciutat per part del Rei Felip V.
També van ser freqüents els atacs dels pirates entre els segles XVI i XVII, i la ciutat es defensava amb torres de vigilància com la Torre de la Mora.
La Tarragona del segle XIX
El 28 de juny de 1811 Tarragona va ser assaltada per l'exèrcit francès i la ciutat va ser ocupada durant dos llargs anys, en un dels episodis més tràgics que es recorden. Aquest record segueix viu en el monument als herois de la Guerra del Francès que ocupa un lloc privilegiat de la Rambla Nova.
Però la recuperació econòmica i social de Tarragona va arribar, i amb ella el lliure comerç amb Amèrica, i l'expansió urbanística fora de les muralles el 1896. Es van projectar nous carrers que avui conformen l'artèria principal del comerç i l'oci de Tarragona, com les Rambles, el Carrer Unió, i noves zones com la part baixa o Marina que més tard s'ha convertit en un motor econòmic obert al mar.
Va ser en aquesta època que es van començar a salvar els vestigis de la Tarraco Romana i que van servir com a base per a la construcció del Museu Arqueològic, avui un lloc de visita obligada.
La Tarragona Gris
Els anys de la postguerra i del règim franquista van ser una època molt difícil per a Tarragona, que es debatia entre els racionaments i l'estraperlo. Als anys 50 s'iniciava una etapa de recuperació amb l'arribada de les primeres empreses químiques a la ciutat i es van projectar nous barris com Sant Pere i Sant Pau, Sant Salvador, Torreforta, Camp Clar, etc.
El port es converteix en un enclavament estratègic per a aquesta nova Tarragona industrial i un motor econòmic per a la ciutat d'avui.
La Tarragona d'avui
Tarragona conviu avui amb el creixement industrial i l'expansió econòmica de les últimes dècades amb l'oci, la cultura, i especialment la conservació i revalorització del seu ric patrimoni arquitectònic i històric. La bellesa de la seva costa i les seves platges, amb el ritme de l'economia en el seu port, el comerç tradicional als carrers on els patricis anaven al Fòrum Romà, una ciutat impregnada per la seva història i cultura que continua avançant a través de la seva petita història.
( De 9h a 19h. )
